Tots els parcs de Ponent i el Pirineu secunden la retirada d’hores extres voluntàries per denunciar la manca estructural de plantilla davant d’un juliol crític pels incendis
La decisió dels Bombers de la Generalitat de deixar de fer hores extres voluntàries planteja una pregunta incòmoda per a Tàrrega: qui cobrirà les emergències a l’Urgell quan el torn ordinari no abaste? La mesura, impulsada pel col·lectiu i secundada pel sindicat CGT, compta amb el suport pràcticament total dels parcs de funcionaris de la Regió d’Emergències de Lleida (Tàrrega, Balaguer, Cervera, Mollerussa i Lleida) i del Pirineu. El motiu de fons és clar: denunciar la manca crònica de personal i exigir al Departament d’Interior solucions estructurals urgents.
La protesta arriba al juliol, el mes en cui els incendis forestals i agrícoles multipliquen les sortides a la plana de Lleida. No és una vaga tradicional, sinó una retirada de la voluntarietat: els efectius fan el seu torn reglamentari i prou. El que abans l’administració cobria explotant la disponibilitat extra del cos, ara queda completament en l’aire.
Un parc clau que depèn dels torns de guàrdia
Durant anys, el sistema ha funcionat gràcies al fet que els bombers acceptaven prolongar jornades o cobrir buits de plantilla sense cap obligació contractual. Era una solució barata per a la Generalitat per amagar un dèficit estructural de treballadors, però la generositat ha tocat sostre. Els efectius han dit prou per forçar que el model públic es repense.
Per a Tàrrega, que allotja el parc de bombers de referència de la comarca, això significa que la cobertura d’aquest estiu descansa exclusivament en els torns ordinaris, que sovint compten amb el personal mínim per guàrdia. Si es produeixen dues emergències simultànies —com un rescat de trànsit a la C-14 i un foc de rostolls—, no hi haurà bombers voluntaris per agafar immediatament el segon camió i cobrir el buit.
Extensió territorial i temps de resposta crítics
L’estiu a l’Urgell no perdona. Els camps secs, les altes temperatures i el vent de ponent converteixen qualsevol guspira en una amenaça severa. A més, en aquesta època es disparen els accidents de trànsit i els salvaments en rius i pantans de la zona.
La nostra comarca té una extensió territorial àmplia on els temps de resposta són crítics: cinc minuts de diferència determinen si un incendi agrícola es controla o si salta a una massa forestal o a una granja. Si el parc local no disposa de prou efectius per atendre incidències simultànies, el risc de col·lapse al territori és real.
Què ens juguem com a ciutat
Quan el sistema regional pateix, Tàrrega i els pobles veïns pateixen amb ell. La qüestió no és si els bombers tenen raó —la tenen—, sinó què fa l’administració per resoldre un problema que ve de lluny. Reforçar les plantilles amb noves promocions costa diners, però dependre de la voluntarietat indefinida dels treballadors costa credibilitat i seguretat ciutadana.
Si aquest estiu els temps de resposta s’allarguen davant d’un gran servei, la responsabilitat no serà dels bombers que compleixen rigorosament el seu horari, sinó de qui va dissenyar un servei deficitari. Els veïns de Tàrrega es mereixen saber si la cobertura que tenen és real o si l’administració està jugant a la ruleta russa amb les emergències de Ponent. El model s’ha de canviar ja; ampliar plantilles és l’única opció per garantir el futur del servei.