Madrid 7 de maig de 2026.- Els adolescents no han canviat, però sí el context en què creixen. La seva identitat, la seva autoestima i la seva necessitat de pertinença ja no es construeixen només en la família, l’escola o el grup d’iguals, sinó també en un entorn digital permanent, mesurat en likes, comentaris, seguidors, filtres, algoritmes i intel·ligència artificial.
Aquesta ha estat una de les principals conclusions del seminari “Aprèn dels millors: Quan la identitat es converteix en conflicte: claus per intervenir en l’adolescència”, organitzat per l’Institut Superior d’Estudis Psicològics (ISEP) a Madrid, que ha estat inaugurat per Raquel Valverde, directora general d’ISEP, i ha reunit psicòlegs experts en infància, adolescència, neuropsicologia, trauma, xarxes socials i assetjament escolar per abordar els nous reptes de la salut mental infantojuvenil.
La dimensió del problema apareix reflectida en el Baròmetre Joventut, Salut i Benestar 2025 del Centre Reina Sofía de Fad Juventud, la salut mental i el benestar emocional d’adolescents i joves ocupen ja un lloc central en el debat social. L’informe adverteix que, tot i que alguns indicadors generals de salut han millorat, persisteixen malestars especialment rellevants en aquestes edats: el 54,7% dels joves de 15 a 29 anys afirma haver tingut problemes psicològics, psiquiàtrics o de salut mental en l’últim any, i símptomes com l’ansietat, el cansament, la falta d’energia, l’apatia o la soledat no desitjada continuen molt presents. En concret, la sensació d’ansietat o atacs d’ansietat experimentats amb freqüència ha passat del 31,4% el 2021 al 39,8% el 2025, mentre que el cansament, la falta d’energia i l’apatia afecten amb freqüència el 52,3% dels joves.
Durant la ponència principal, Silvia Álava, doctora en Psicologia Clínica i de la Salut i especialista en psicologia sanitària, educativa i infantojuvenil, ha explicat que “el cervell de l’adolescent no ha canviat; el que ha canviat és l’entorn en què es desenvolupa”, L’experta va advertir que la identitat adolescent ha passat de construir-se en espais relativament privats a fer-ho en públic i amb mètriques visibles. “La validació social, en forma de likes, comentaris o seguidors, influeix directament en el comportament dels adolescents i pot condicionar la seva autoestima”, ha explicat.
Segons Álava, un dels riscos és que la necessitat de pertinença quedi condicionada a dinàmiques d’exposició, comparació i aprovació externa. Publicar s’ha convertit per a molts adolescents en una forma de validar-se: si alguna cosa no obté resposta, es pot viure com si no tingués valor. “El que és important és descobrir què aconsegueix més likes, no qui soc jo”, va apuntar durant la seva intervenció.
La pressió estètica apareix cada vegada abans. Segons les dades exposades per Álava, el 35% de les nenes entre 9 i 12 anys a Espanya utilitza cosmètica i el 70% dels menors de 12 anys ja fa servir maquillatge. A això s’hi suma la pressió dels filtres, que modifiquen l’estructura facial en una edat de canvis físics i construcció de la identitat, amb possibles efectes sobre la insatisfacció corporal i facial.
La jornada també va abordar l’impacte de la intel·ligència artificial en l’adolescència. Segons el 6è estudi d’Empantallados i GAD3 citat en la presentació, un terç dels adolescents pregunta a la IA per qüestions personals. Per a Álava, aquesta dada obliga a reforçar el paper dels adults de referència: el procés d’autoconeixement no pot delegar-se en una eina tecnològica. “No podem externalitzar el procés”, va defensar.
L’experta també va alertar de l’autodiagnòstic a les xarxes socials, on molts adolescents han passat “del Dr. Google a TikTok”. El risc, va explicar, és confondre una etiqueta amb un diagnòstic clínic: l’etiqueta pot ajudar a posar nom al que se sent, però també pot reduir la identitat de l’adolescent a una sola categoria.
La dimensió relacional del problema va ser abordada per Luis Torres Cardona, psicòleg sanitari especialista en infància i adolescència i professor del Màster en Psicologia Clínica Infantojuvenil d’ISEP, en la seva ponència “Del mirall a l’algoritme: construcció del jo en xarxes socials”. Torres va explicar que les xarxes socials s’han convertit en un espai central de socialització adolescent, on molts joves s’enfronten a una doble pressió: ser ells mateixos i, al mateix temps, encaixar, agradar i obtenir reconeixement.
La mirada neuropsicològica va anar a càrrec de Natalia Ortega de Pablo, psicòloga sanitària especialista en infància i trauma i docent d’ISEP, que va explicar que l’adolescència és una etapa especialment sensible perquè hi conviuen una alta intensitat emocional, una forta necessitat de pertinença i una escorça prefrontal encara en desenvolupament. En un context digital marcat per la immediatesa, els estímuls constants i la gratificació ràpida, això pot augmentar la impulsivitat, dificultar la tolerància a la frustració i fer més complex el maneig del rebuig.
Aquesta realitat connecta amb els dos últims informes d’Unicef i de la Fad en què es destaca que s’assenyala que el 94,8% dels adolescents disposa de mòbil amb connexió a Internet i que el 58,4% dorm amb el mòbil o la tauleta a l’habitació. A això s’hi suma que el 47,6% dels joves declara problemes freqüents de concentració, el 42,3% problemes per dormir i el 39,8% sensació d’ansietat o atacs d’ansietat.
L’assetjament escolar i l’exclusió identitària van ser abordats per Andrés Bellido, catedràtic d’Educació, psicòleg especialista en prevenció de l’assetjament escolar i docent d’ISEP. Bellido va situar el focus en l’entorn escolar, on la identitat pot convertir-se en motiu d’acceptació, rebuig o atac. “Quan la identitat està tan exposada, el rebuig fa més mal i arriba més lluny”, va assenyalar.
Segons l’informe “Infància, adolescència i benestar digital”, elaborat per UNICEF Espanya, la Universitat de Santiago de Compostel·la, el Consell General d’Enginyeria Informàtica i Red.es, la victimització escolar no es limita a una agressió puntual, sinó que inclou danys físics, verbals, socials o emocionals en el context educatiu i pot afectar el desenvolupament personal i acadèmic. L’estudi situa la prevalença de victimització escolar en el 25%, amb taxes més altes a l’ESO, on arriba al 27,2%, i assenyala que els qui la pateixen presenten un malestar emocional gairebé quatre vegades més gran que la resta —31,2% davant del 8,5%—. En l’entorn digital, la cibervictimització inclou insults, assetjament, difusió de rumors o exclusió intencional de grups virtuals, conductes que poden afectar seriosament l’autoestima i les relacions socials.
La jornada va finalitzar amb una taula rodona moderada per Timanfaya Hernández Martínez, degana-presidenta del Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid, sota el títol “Què ha de fer la psicologia davant les noves narratives identitàries?”. Els experts van coincidir que la intervenció psicològica s’ha d’adaptar a un context travessat per la digitalització, la polarització, la sobreexposició i l’aparició de noves formes de malestar adolescent.
La conclusió compartida va ser clara: el repte no consisteix a negar la realitat digital, sinó a dotar adolescents, famílies i centres educatius d’eines per comprendre-la, regular-la i convertir-la en un entorn menys nociu. La psicologia infantojuvenil, van assenyalar, ha d’ajudar els adolescents a diferenciar validació externa i interna, regular les seves emocions, construir vincles segurs, desenvolupar pensament crític i recuperar espais de diàleg, espera, presència i contacte real.
Centre internacional líder en formació de postgrau i en intervenció multidisciplinària en psicologia, neurociència, educació i logopèdia, pertanyent al grup educatiu metrodora. Es tracta d’un centre d’alta especialització amb titulacions pròpies, vocació internacional —el 70% dels seus alumnes són d’Hispanoamèrica— i una trajectòria de 43 anys formant professionals de la salut mental. Per les seves seus de Madrid, Barcelona i València, i els seus més de 50 programes educatius, han passat més de 40.000 professionals de més de 35 nacionalitats. Compta amb més de 450 docents, tots professionals en actiu, i té més de 1.700 acords per a pràctiques i més de 90 convenis amb universitats i associacions internacionals. Les seves formacions estan avalades per la Universitat EUNEIZ i compten amb el certificat de qualitat CUALIFICAM, de la Fundació per al Coneixement de Madridmasd, de la Comunitat de Madrid.
Més informació a https://www.isep.es/
ACN Barcelona - Els treballadors de Serra Soldadura han protestat aquest dijous a les portes…
El futbol europeu continua dominat per la inestabilitat a les banquetes, però LALIGA comença a…
ACN Barcelona - Els treballadors de Serra Soldadura han protestat aquest dijous a les portes…
ACN Barcelona - El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Josep Tomàs Salàs, ha…
ACN Lleida - La Universitat de Lleida (UdL) vol potenciar la formació dual dels seus…
ACN Barcelona - El president del Parlament, Josep Rull, ha demanat aquest dijous combatre la…
Esta web usa cookies.