El pantà de Sant Llorenç de Montgai a la vora del desbordament amb el 90 % ple

El pantà de Sant Llorenç de Montgai s’acosta al 100 % i dispara l’atenció local per possibles gestions d’aigua

El pantà de Sant Llorenç de Montgai, situat a la comarca de la Noguera (Lleida) i integrat a la conca de l’Ebre, registra un nivell d’aigua del 90,0 % amb 9 hm³ embassats dels 10 hm³ que constitueixen la seva capacitat total, segons les últimes dades disponibles.

Aquest embassament, construït sobre el riu Segre a l’altura de Sant Llorenç de Montgai (municipi de Camarasa Fontllonga), és clau per a l’abastament agrícola i el control dels recursos hídrics de la zona. La seva gestió és essencial per equilibrar les necessitats de reg, la conservació mediambiental i la seguretat hídrica de les poblacions properes.

Alerta i gestió preventiva

Malgrat que no s’ha activat cap alerta oficial de desbordament, les autoritats i tècnics del sector híbrid supervisen de prop l’evolució del nivell del pantà. En un embassament amb capacitat reduïda com el de Sant Llorenç de Montgai (només 10 hm³), un 90 % de reservat suposa una situació delicada que podria requerir desembassaments controlats si continuen arribant aportacions d’aigua significatives.

Les maniobres de desembassament s’utilitzen habitualment per mantenir l’equilibri entre necessitats de reg, abastament urbà i control de caudals aigües avall del Segre, evitant pics bruscos que poguessin afectar infraestructures o zones poblades.

Preocupació ciutadana i impacte local

Els veïns de Sant Llorenç de Montgai, Camarasa i altres nuclis propers han expressat certa inquietud per l’elevat nivell del pantà, especialment perquè zones baixes del riu Segre podrien experimentar un increment del cabal si es realitzen desembassaments d’emergència. Tot i que no s’espera un desbordament imminent, moltes comunitats locals es mantenen atentes a les comunicacions oficials i a possibles actualitzacions sobre la gestió hídrica.

Les autoritats han recordat que el pantà també té usos recreatius i mediambientals importants, i que la seva gestió sempre busca un equilibri entre aquests factors i la seguretat hidràulica.