Una bactèria de la periodontitis podria estar vinculada a l’Alzheimer i obrir noves vies de prevenció

Nous estudis apunten que tenir cura de la salut bucal podria ajudar a reduir el risc de deteriorament cognitiu.

Madrid, 16 d’abril de 2026.- La comprensió de la malaltia d’Alzheimer podria estar experimentant un canvi de paradigma. Investigacions recents apunten a un possible origen parcialment infecciós d’aquesta patologia neurodegenerativa, vinculat a bacteris presents a la cavitat oral. En concret, el patogen Porphyromonas gingivalis, principal causant de la periodontitis crònica, ha estat identificat com un possible agent implicat en l’inici i la progressió de l’Alzheimer.

La troballa es fonamenta en el treball pioner de Dominy i col·laboradors, publicat a Science Advances, que estableix una relació patològica entre la infecció per aquest bacteri i els processos neurodegeneratius característics de la malaltia.

“El vincle entre salut bucodental i malalties sistèmiques no és nou, però l’evidència que connecta directament bacteris orals amb l’Alzheimer suposa un avenç extraordinari en la nostra comprensió d’aquesta malaltia”, explica el doctor Néstor Montesdeoca, responsable de l’àrea de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de Maxiloface.

De la boca al cervell: evidència científica sòlida

Els investigadors han detectat la presència de P. gingivalis i de les seves toxines —les gingipaïnes— al cervell de pacients amb Alzheimer en més del 90% dels casos, especialment al gir temporal mitjà. A més, s’ha observat una correlació significativa entre aquestes toxines i l’acumulació de proteïnes tau i ubiquitina, implicades en la degeneració neuronal.

“Aquest tipus de troballes reforça la idea que la inflamació crònica i les infeccions persistents poden tenir un paper determinant en malalties neurològiques complexes”, afegeix el doctor José Luis Cebrián, també responsable de l’àrea a Maxiloface.

Estudis en models animals han demostrat que la infecció oral pot provocar colonització cerebral i augmentar els nivells de beta-amiloide, donant suport a la hipòtesi que aquesta proteïna podria actuar inicialment com a mecanisme de defensa antimicrobià.

Diagnòstic precoç i noves teràpies

Un dels avenços més prometedors és la detecció d’ADN de P. gingivalis al líquid cefaloraquidi de pacients amb Alzheimer, cosa que podria convertir-se en un biomarcador clau per al diagnòstic precoç.

A més, s’estan desenvolupant inhibidors de gingipaïnes —actualment en assaigs clínics— que han mostrat resultats esperançadors en models preclínics, reduint la càrrega bacteriana cerebral, la neuroinflamació i el dany neuronal.

“Ens trobem davant d’una possible revolució terapèutica. En lloc d’atacar únicament els símptomes, podríem intervenir en un dels possibles desencadenants de la malaltia”, assenyala el doctor Montesdeoca.

Prevenció: el paper fonamental de la salut bucodental

Diversos estudis epidemiològics han confirmat que la inflamació sistèmica derivada d’infeccions cròniques, com la periodontitis, pot accelerar el deteriorament cognitiu.

En aquest sentit, la prevenció adquireix un paper protagonista. Les recomanacions inclouen una higiene oral rigorosa, el tractament precoç de malalties periodontals i revisions odontològiques periòdiques, especialment en població de risc.

“La boca no es pot continuar considerant un sistema aïllat. El seu impacte en la salut general, i ara també en la salut cerebral, és cada vegada més evident”, conclou el doctor Cebrián.

Un nou enfocament multifactorial

La hipòtesi infecciosa de l’Alzheimer s’afegeix a un creixent cos d’investigació que qüestiona el model exclusivament centrat en l’acumulació d’amiloide. Aquest nou enfocament integra factors genètics, immunològics i microbiològics, obrint la porta a estratègies terapèutiques més personalitzades i eficaces.

Tot i que encara calen més estudis per confirmar plenament aquesta relació, l’evidència actual situa la salut bucodental com un pilar clau en la prevenció de malalties neurodegeneratives.

La connexió entre boca i cervell podria convertir-se, en els pròxims anys, en un dels eixos fonamentals de la medicina del futur, afegeix Néstor Montesdeoca.