Troben sense vida el parapentista desaparegut al Montsec

Els equips d’emergències van localitzar el cos sense vida de l’home, un ciutadà belga de 56 anys, en una zona situada a l’altra banda del riu Noguera Pallaresa

El dispositiu desplegat per trobar el parapentista que havia desaparegut després d’enlairar-se a la zona del Montsec d’Ares ha acabat amb la localització d’un cos sense vida. La troballa s’ha produït després que els equips de rescat ampliessin la recerca cap al nord, en direcció a l’embassament de Terradets i Vilanova de Meià. Durant els primers dies, els esforços s’havien concentrat principalment en altres sectors perquè, segons les condicions habituals de vol, no es considerava probable que el parapentista hagués avançat en aquella direcció.

Quatre dies buscant

L’alerta es va activar dissabte a la nit, pels volts de les onze, quan la dona del desaparegut va contactar amb el servei d’emergències 112. Va explicar que el seu marit, un home belga de 56 anys, havia sortit al matí amb la intenció de practicar parapent, però no havia tornat al càmping on la parella s’allotjava.

A partir d’aquell moment es va posar en marxa un ampli operatiu de recerca en un entorn especialment complex per l’orografia. Els Bombers de la Generalitat van començar a rastrejar diferents punts del Montsec d’Ares, prenent com a principal referència el darrer lloc on es creia que l’esportista havia estat vist abans d’iniciar el vol.

Amb les primeres hores de llum de diumenge, el dispositiu es va reforçar. Hi van participar dotacions terrestres, especialistes en rescats de muntanya i mitjans aeris, amb el suport dels Mossos d’Esquadra. Un dels punts principals de referència era el cim de Sant Alís, una zona molt coneguda pels aficionats al vol lliure i habitualment freqüentada per parapentistes.

Dispositiu de recerca

Els equips van establir diferents sectors de recerca a partir d’aquest punt. La zona inspeccionada s’estenia per la cara nord del Montsec d’Ares i cap a la Vall d’Àger, arribant fins als límits pròxims amb l’Aragó per l’oest i tenint el riu Noguera Pallaresa com una de les referències a l’est.

La recerca també va requerir coordinació amb la Guàrdia Civil per comprovar alguns sectors de territori aragonès. Tot i que inicialment es considerava poc probable que el parapentista hagués pogut arribar fins allà, es van revisar diferents espais per descartar qualsevol possibilitat.

Durant aquelles primeres jornades no es va trobar cap rastre concloent de l’home ni del seu parapent. Aquesta absència d’indicis va obligar els responsables del dispositiu a treballar amb diverses hipòtesis. Una de les possibilitats plantejades era que l’esportista ni tan sols hagués arribat a enlairar-se i que hagués patit algun accident mentre tornava caminant cap al lloc on s’allotjava.

Els camins i itineraris que podia haver utilitzat també van ser comprovats, però les inspeccions no van permetre localitzar-lo. Davant la falta de resultats i després d’haver rastrejat els sectors considerats inicialment més probables, el dispositiu sobre el terreny es va reduir temporalment mentre es buscaven nous elements que permetessin delimitar millor la seva possible ubicació.

Dispositiu dels Mossos

Paral·lelament, els Mossos d’Esquadra van treballar amb altres vies d’investigació per intentar reconstruir els últims moviments del desaparegut. Entre aquestes possibilitats hi havia l’obtenció de dades relacionades amb el seu telèfon mòbil, una informació que podia ajudar a concretar l’última zona en què havia tingut activitat.

El canvi decisiu, però, va arribar gràcies al relat d’un testimoni que havia estat a la zona el mateix dissabte. La informació aportada va modificar de manera important la reconstrucció que els equips d’emergències havien fet fins aquell moment.

Segons aquest testimoni, durant el matí de dissabte bufava un fort vent de llevant al Montsec d’Ares. Diversos practicants de parapent haurien intentat iniciar el vol, però les condicions meteorològiques complicaven l’enlairament.

El desaparegut, que utilitzava una vela de color blau, sí que hauria aconseguit enlairar-se. El detall més important era la direcció que havia pres una vegada era a l’aire: en comptes de seguir el recorregut que s’havia considerat més probable durant les primeres hores de la recerca, el testimoni el va veure avançar cap al nord.

Aquesta dada situava el possible recorregut de l’home en direcció a l’embassament de Terradets i obligava a mirar més enllà de les àrees que ja havien estat inspeccionades. L’element va resultar especialment rellevant perquè explicava per què els nombrosos rastrejos efectuats anteriorment no havien permès trobar cap indici.

Amb aquesta nova informació, dimarts es va tornar a desplegar un dispositiu sobre el terreny. Els Bombers de la Generalitat van ampliar els sectors de recerca i els Mossos d’Esquadra també van participar en l’operatiu amb mitjans aeris.

Al voltant del migdia, un helicòpter dels Mossos va detectar una vela de parapent en una zona situada entre Àger i Vilanova de Meià, a prop del cingló de la Grallera. La localització del material va permetre concentrar immediatament els efectius en aquell punt.

Especialistes del Grup d’Actuacions Especials dels Bombers, els GRAE, es van desplaçar fins a l’indret. Es tracta d’una àrea de muntanya de difícil accés en què la intervenció de personal especialitzat resulta necessària per poder treballar amb seguretat.

El desenllaç final

Una vegada arribats a la zona assenyalada des de l’aire, els efectius van trobar un cos sense vida a les proximitats del cingló de la Grallera, en un sector relacionat geogràficament amb Vilanova de Meià i a l’altra banda del Noguera Pallaresa respecte dels punts on s’havien concentrat inicialment bona part dels esforços.

La troballa posa de manifest la dificultat que poden presentar les operacions de recerca en esports aeris. La direcció d’un parapent pot variar considerablement en funció del vent, les ascendències, les turbulències i les decisions que el pilot adopti durant el vol. En aquest cas, el relat del testimoni sobre el fort vent i la direcció seguida per la vela va ser determinant per ampliar l’àrea d’investigació.

El Montsec i la Vall d’Àger són espais especialment vinculats al parapent i altres modalitats de vol lliure gràcies a les seves característiques orogràfiques. Precisament per això, qualsevol canvi de les condicions meteorològiques pot tenir una importància decisiva. El vent que es registra a la zona d’enlairament no sempre és representatiu del que el pilot pot trobar uns minuts després o en altres vessants de la muntanya.

La dada que finalment ha resultat decisiva en aquest cas és que el parapentista no s’hauria desplaçat cap a les zones rastrejades inicialment, sinó que hauria volat cap al nord, en direcció a Terradets. Aquest nou indici va permetre reprendre i reorientar la recerca fins que un helicòpter dels Mossos d’Esquadra va detectar la vela i els especialistes dels GRAE van localitzar posteriorment el cos sense vida.