La Fundació Jiménez Díaz avança en la rehabilitació neurològica amb innovació tecnològica

La Fundació Jiménez Díaz impulsa la innovació tecnològica aplicada a la rehabilitació neurològica

L’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz ha reunit especialistes en Neurologia, Rehabilitació i tecnologia sanitària en una jornada centrada en la innovació aplicada a la neurorrehabilitació, un àmbit que està experimentant una transformació profunda tant a nivell conceptual com pràctic, i que va posar de manifest com la integració de l’evidència científica i les noves eines tecnològiques permet avançar en la recuperació funcional dels pacients amb patologia neurològica, acostant teràpies cada cop més eficaces a la pràctica clínica habitual.

“Estem davant d’un canvi de paradigma: la neurorrehabilitació està en plena transformació, on l’evidència científica i la tecnologia ens permeten anar més enllà en la recuperació funcional”, assenyala la doctora Raquel Cutillas, cap associada del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l’hospital madrileny. En aquest context, destaca el paper central de la neuroplasticitat, la capacitat del cervell per reorganitzar-se que, estimulada mitjançant tractaments intensius, repetitius i dirigits, pot traduir-se en millores significatives.

Aquest nou enfocament es recolza en factors com la intensitat, la repetició i l’especificitat de la tasca, fonamentals per activar els mecanismes de recuperació del sistema nerviós central. La tecnologia permet potenciar aquests elements i traslladar-los de manera efectiva a la pràctica clínica habitual, facilitant intervencions més precises, constants i adaptades a cada pacient.

Un dels principals avenços és la capacitat d’activar i dirigir la neuroplasticitat de manera més eficaç. La tecnologia no només permet augmentar el nombre de repeticions, sinó també millorar la precisió del moviment i orientar-lo a tasques funcionals, mantenint una qualitat constant difícil d’assolir manualment. En aquest sentit, eines com la robòtica o la realitat virtual estan adquirint un paper cada cop més rellevant, en transformar l’exercici terapèutic en activitats funcionals i motivadores.

“El pacient deixa de fer exercicis per passar a assolir objectius”, explica la doctora Cutillas, fet que incrementa l’adherència al tractament i el seu impacte sobre el sistema nerviós. A més, aquestes tecnologies permeten ajustar en temps real paràmetres com l’assistència, la dificultat o la càrrega, adaptant contínuament la intervenció a l’evolució del pacient en cada sessió i afavorint una rehabilitació més personalitzada.

ABORDATGE MULTIDISCIPLINARI

La jornada també va posar en valor la importància del treball coordinat entre especialitats. “No tractem funcions aïllades, tractem persones amb afectacions complexes que impacten a nivell motor, cognitiu, funcional, emocional i social”, va subratllar l’especialista. L’enfocament multidisciplinari permet integrar totes aquestes dimensions en un únic pla terapèutic, en el qual participen metges rehabilitadors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals i logopedes, treballant de manera coordinada i amb objectius comuns centrats en el pacient.

Aquest model resulta especialment important per a la correcta implementació de la tecnologia, ja que els dispositius per si sols no generen resultats: és l’equip qui decideix com, quan i per a què utilitzar-los, integrant-los dins d’un abordatge global orientat a traslladar els avenços a la vida diària del pacient.

La incorporació de tecnologia avançada no substitueix el tractament convencional, sinó que el complementa i el potencia, permetent augmentar la intensitat, la precisió i la interacció amb el sistema nerviós central, a més de reduir la càrrega física del terapeuta. Entre els seus principals avantatges destaquen la possibilitat d’incrementar la repetició del tractament i accedir a entorns virtuals que influeixen sobre el sistema neurològic afavorint la neuroplasticitat.

Un altre aspecte rellevant és la capacitat d’adaptar contínuament el tractament, ajustant paràmetres com l’assistència, la velocitat o l’amplitud del moviment en funció de l’evolució del pacient. A això s’hi suma el component motivacional: la gamificació i els entorns virtuals converteixen exercicis repetitius en activitats amb objectius i ‘feedback’ immediat, fet que incrementa significativament la implicació del pacient.

En termes de resultats, aquest enfocament permet optimitzar la recuperació funcional. S’observen millores en la marxa, l’equilibri i la funció del membre superior, així com en la capacitat per realitzar activitats de la vida diària, en línia amb l’evidència científica, que assenyala majors beneficis quan aquestes tecnologies es combinen amb la teràpia convencional i s’apliquen de manera precoç i intensiva.

EL PAPER DE L’EXOESQUELET

Durant la jornada també es va abordar l’ús de tecnologies com l’exoesquelet, que permet reintroduir la marxa en condicions òptimes fins i tot en fases en què el pacient no pot caminar de manera autònoma. La seva indicació es planteja de manera individualitzada en persones amb alteracions de la marxa d’origen neurològic, com ictus, lesió medul·lar, malalties neurodegeneratives o traumatisme cranioencefàlic.

Aquesta eina permet entrenar la marxa de manera precoç, intensiva i amb un patró fisiològic, fins i tot en pacients amb alta dependència, facilitant la bipedestació i el moviment amb una biomecànica adequada. El seu impacte és significatiu no només a nivell motor, sinó també sensorial i propioceptiu, contribuint a la reorganització del sistema nerviós. A més, aporta beneficis a nivell físic: millora de la força, la resistència, el control postural i la funció cardiovascular, i ajuda a prevenir complicacions associades a la immobilitat. A tot això s’hi suma un component motivacional i emocional especialment rellevant: el fet de poder posar-se dret i fer passes després de setmanes o mesos sense fer-ho suposa un impuls clau en el procés de recuperació.

Les conclusions de la jornada ‘Innovació tecnològica en Neurorrehabilitació’ apunten a la consolidació d’un model de neurorrehabilitació actiu, orientat a la funció i basat en la neuroplasticitat. En aquest escenari, la tecnologia exerceix un paper essencial en potenciar la intensitat, la precisió i la personalització de les intervencions, en un context en què les malalties neurològiques representen al voltant del 20% de la discapacitat a nivell global.

El repte de futur passa per consolidar la integració real d’aquestes innovacions en la pràctica clínica, reforçar l’evidència científica i millorar l’accessibilitat a aquestes teràpies. “L’objectiu és clar: traduir aquests avenços en una millora tangible de l’autonomia i la qualitat de vida dels pacients”, conclou la doctora Cutillas.