2025-12-05T04:16:44.994
ACN
2025-12-05T04:16:44.994
2025-12-05T04:16:44.994
Entre la nostàlgia i el pragmatisme: Gósol vota diumenge si vol deixar Lleida i integrar-se a la província de Barcelona
Ajuntament de Gósol
Rafel López
Gósol
Entre la nostàlgia i el pragmatisme: Gósol vota diumenge si vol deixar Lleida i integrar-se a la província de Barcelona
L’Ajuntament defensa que el canvi és “clau” per garantir el futur del poble, però respectarà el resultat de la consulta
ACN – Nia Escolà
ACN Gósol – Gósol celebra aquest diumenge una consulta per decidir si deixa de pertànyer a la província de Lleida i s’incorpora a la de Barcelona. L’alcalde, Rafel López, defensa que el canvi és “clau per garantir el futur del poble”, tot i que assegura que el consistori “respectarà completament” el resultat de les urnes. Entre els veïns, però, les opinions són diverses. “Som del Berguedà, però província de Lleida; depenem del jutjat de Solsona i del Bisbat de la Seu. No som d’enlloc i hem de buscar el que sigui més pràctic”, argumenta Maria Àngels Molins, que es decantarà pel ‘sí’. No tothom ho veu igual. És el cas del Josep Tomàs, que prefereix mantenir l’adscripció actual: “Potser per nostàlgia, tota la vida he estat de Lleida i m’agrada ser-ho”.
Amb poc més de 200 habitants, Gósol és l’únic municipi del Berguedà que pertany a la província de Lleida. Una singularitat administrativa que, segons l’alcalde, Rafel López, provoca “greuges constants, manca d’oportunitats i dificultats de gestió”. L’alcalde denuncia que el poble queda sovint “fora de joc” en molts programes comarcals finançats per la Diputació de Barcelona. I posa d’exemple situacions “surrealistes”: “Que hi hagi un pla per evitar incendis a tota la comarca i Gósol quedi fora i no s’hi faci res. Si hi ha un incendi, el foc no entendrà de divisions provincials”.
Per això, defensa que el canvi permetria millorar l’accés a recursos, encaixar administrativament amb la comarca i garantir un futur més estable. “És l’única manera perquè Gósol continuï tenint vida. Amb més recursos i un encaix administratiu coherent, podrem mantenir els serveis, fer inversions i evitar un deteriorament progressiu del poble”, afirma.
L’alcalde també respon als veïns que temen una pujada d’impostos en cas de passar a la província de Barcelona: “No és cert. Les diputacions no gestionen cap impost directe: ni l’IBI ni l’IRPF canviaran”. De fet, adverteix que la continuïtat a Lleida podria tensionar encara més la situació econòmica del municipi “perquè els recursos actuals no permeten equilibrar les balances municipals amb facilitat”.
A més, López recorda que la mobilitat natural del municipi és cap a Berga i cap al Bages, i que el vincle social i econòmic de Gósol “sempre ha estat amb el Berguedà”. “Aquí parlem de la Patum; ningú mira cap a Lleida per anar a comprar o per fer vida quotidiana”, subratlla. De fet, Gósol va quedar englobat a Lleida simplement perquè el riu de Torrentsenta -que transcorre pel seu terme municipal- desemboca al Solsonès.
Divisió d’opinions entre els veïns
Entre els veïns, hi ha pragmatisme, dubtes i nostàlgia. Alguns tenen clar que el canvi és necessari. És el cas del Celestino Abrantes, que tot i haver nascut al Pallars Jussà, a la província de Lleida, té clar que ara mira cap a Barcelona: “És més a prop anar cap a Berga que no pas cap a la Seu. Cap a Lleida no hi anem mai. Per anar a l’hospital a la Seu tenim una hora i mitja; a Berga hi som en tres quarts. És molt diferent”.
Altres, com la Maria Àngels Molins, ho veuen sobretot com una oportunitat econòmica: “Lleida no té les mateixes possibilitats que Barcelona, i el poble hi sortiria guanyant. S’ha de provar”.
Però una part del poble reivindica un vincle emocional amb la província de Lleida. Josep Tomàs, exalcalde del municipi, ho explica així: “Jo ja estic bé com estic. Potser per nostàlgia: tota la vida he sigut de Lleida i m’agrada ser-ho”.
Un procés llarg
Si el ‘sí’ s’imposa diumenge, el procés podria durar prop d’un any i mig, ja que el canvi requereix un informe favorable de la Generalitat i modificar la divisió provincial, que es va aprovar el 1833, ha de ser validat pel Congrés amb una llei orgànica. Tant les diputacions com el Consell Comarcal, segons López, s’han compromès a respectar el resultat de la consulta.


- Et Recomanem -