Els treballadors falten 8 hores al mes a la feina per baixa, el doble que fa més d’una dècada, segons un estudi de Pimec

ACN Barcelona – Cada treballador a Catalunya ha faltat una mitjana de 8 hores al mes per incapacitat temporal (IT) durant els tres primers trimestres del 2025. Així ho recull un estudi de Pimec, que constata que les hores no treballades per baixa laboral representen el 75% del total d’hores no treballades i remunerades i que les baixes per salut mental han crescut. Així, les hores d’IT s’han doblat en una dècada, passant de 3,8 hores mensuals per treballador el 2013 a 8 hores el 2025. En termes econòmics, els costos totals arriben fins als 33.340 milions d’euros, un 10,5% del PIB català. Amb tot, el president de la patronal, Antoni Cañete, ha lamentat que l’absentisme és un “problema sistèmic” i ha proposat que les mútues puguin controlar les baixes.
L’informe l’han presentat Cañete i el secretari general de la patronal, Josep Ginesta, i està basat en dades públiques. Així mateix, actualitza xifres d’anàlisis anteriors i incorpora nous elements com els costos econòmics, factors de salut i comparatives amb Espanya i Europa.

En termes econòmics, el cost anual de la IT és de 2.565 euros per treballador. Els costos totals, tenint en compte la productivitat que perd l’empresa i el cost de contractar algú altre, arriben fins als 33.340 milions d’euros en conjunt, un 10,5% del PIB català.

En aquest context, Catalunya està entre les comunitats amb una incidència més alta, tant al conjunt de l’Estat com en l’àmbit europeu. “Després de Noruega i després de Navarra, Catalunya és el territori amb més baixes de tota Europa”, ha lamentat Cañete.

D’altra banda, la distribució de les baixes és desigual segons el sector i la mida de l’empresa. La indústria és el sector amb més hores d’IT, mentre que les empreses de més dimensió acumulen un nombre més elevat d’hores de baixa.

Ginesta també ha presentat dades sobre els convenis col·lectius que complementen econòmicament les baixes laborals. Així, un 76,7% dels convenis tenen un complement a la malaltia comuna, que afecta un 73,3% dels treballadors.

Els joves agafen més baixes

Quant a la durada, més del 75% de les baixes no superen els 15 dies i els processos són cada cop més curts, però el nombre total de baixes ha crescut un 170,8% entre 2013 i 2024, molt per sobre de l’augment de l’afiliació.

Així mateix, Ginesta ha explicat que l’envelliment de la població també hi influeix, ja que les persones ocupades de més de 55 anys són les que acumulen més dies de baixa, tot i que la població jove és la que inicia més processos d’IT. És a dir, els joves es recuperen més de pressa, però agafen més baixes.

Llistes d’espera a l’atenció primària

Segons l’informe, Catalunya va registrar 24,6 pacients en llista d’espera a la sanitat pública per cada 1.000 habitants el 2024, mentre que a Espanya eren 17,9. “Tenim més de set dies, pràcticament set dies, de diferència en les llistes d’espera a Catalunya”, ha criticat Cañete, que ha valorat que aquest “coll d’ampolla” de l’atenció primària pot provocar que les baixes s’allarguin.

Per abordar aquesta situació, la patronal ha apostat per destensar el sistema públic afegint la possibilitat que les mútues privades, i també les farmàcies, puguin donar altes i baixes laborals.

Preguntat per la proposta de Foment del Treball de donar incentius als treballadors que faltin menys a la feina, Cañete l’ha descartat.