El sector farratger té uns 2.000 contenidors bloquejats per culpa de la guerra a l’Orient Mitjà

ACN Almacelles – El sector farratger té uns 2.000 contenidors bloquejats al mar o en ports intermedis amb destí a països del golf Pèrsic per culpa de la guerra a l’Orient Mitjà. Són uns 500 milions de quilos de farratge que no poden accedir a l’estret d’Ormuz. La presidenta de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Alfals Deshidratat (AEFA), responsable del grup Venso d’Almacelles (Segrià), Cristina Vendrell, estima que des que va començar el conflicte fa un mes, el sector ja acumula pèrdues d’uns 15 MEUR. Són principalment derivats dels costos que han de pagar a les navilieres per mantenir els vaixells a port. Vendrell lamenta que fins ara només el Govern ha “plantejat mesures específiques” per ajudar a mitigar els costos de les mercaderies en trànsit.
L’esclat de la guerra a l’Orient Mitjà ha provocat el bloqueig de les rutes marítimes i en el cas del sector farratger de l’Estat, s’estan registrant pèrdues milionàries. Cristina Vendrell és la presidenta de l’associació estatal (AEFA), que agrupa una cinquantena d’empreses, amb una presència destacada a l’Aragó però també a Catalunya, sobretot a les comarques de Ponent.

Vendrell explica que el conflicte ha alterat profundament la cadena de subministrament del sector de l’alfals. Aproximadament el 50% de la producció estatal (uns 500 milions de quilos de farratge) es destinen a països de la zona del golf, com l’Aràbia Saudita, Qatar, els Emirats Àrabs o Kuwait. Actualment, hi ha uns 2.000 contenidors que es troben al mar o retinguts en ports intermedis. Molts d’ells han estat desviats cap a l’Índia davant la impossibilitat d’accedir a l’estret d’Ormuz o al Golf Pèrsic.

Això els ha obligat, segons Vendrell, a buscar rutes alternatives per evitar les zones del conflicte, rodejant el continent africà per sota, amb un increment molt elevat dels costos, que gairebé fan que sigui més rendible llençar el contenidor al mar que no fer-lo arribar fins al seu destí. A més a més, molts ports propers a refineries de petroli han tancat l’accés per por a bombardejos, i els ports d’Oman o de l’Índia ja presenten “nivells de saturació” que impedeixen noves descàrregues.

Impacte econòmic

Cristina Vendrell remarca que la crisi no és només logística, sinó que amenaça la viabilitat financera de moltes empreses del sector. Les navilieres han imposat taxes extraordinàries per risc de guerra que poden arribar a duplicar o triplicar el preu original de la mercaderia, fent que l’exportació deixi de ser rendible. En aquest sentit, s’estima que en aquest primer mes de guerra, el sector ja ha perdut uns 15 MEUR. Tot i que l’alfals deshidratat es conserva bé i no té un risc immediat de fer-se malbé, el cost diari de mantenir els contenidors aturats als ports com a pàrquings, genera un deute cumulat “insostenible”, segons Vendrell.

A més a més, les companyies asseguradores es neguen a cobrir els riscos derivats de la situació actual, tret de casos extrems com l’impacte d’un míssil.

Vendrell assenyala que s’ha informat de la situació tant al Ministeri d’Agricultura com a les diferents conselleries del Govern. Fins ara, només la Generalitat ha plantejat mesures específiques per ajudar a mitigar els costos de les mercaderies en trànsit. Tot i que l’Orient Mitjà continua sent el mercat principal, el sector també es diversifica cap a la Xina, el Japó o Corea del Sud. No obstant això, Corea manté restriccions a causa de la pesta porcina, una qüestió que no té res a veure amb l’alfals, però que els perjudica indirectament les exportacions.

Evitar que la crisi repercuteixi en el productor

Malgrat la gravetat de la situació, Cristina Vendrell envia un missatge de certa tranquil·litat per als agricultors que cultiven alfals. Assegura que no rebran les conseqüències perquè les deshidratadores estan treballant per evitar que la crisi els repercuteixi directament. L’objectiu és que la campanya de la sega, que començar ara, “funcioni amb normalitat”. Un factor positiu és que ara els magatzems estan “a zero” i això permetrà a les empreses acumular la nova producció durant uns mesos a l’espera que les rutes es “normalitzin”.

El sector confia que, un cop es resolgui o s’estabilitzi el conflicte, la demanda serà molt alta, ja que els països de destinació necessiten el producte per alimentar el seu bestiar i no disposen d’alternatives viables a curt termini.