Arrels avisa que el sensellarisme a Lleida continua creixent i que al 2025 han hagut de tancar acollides al centre obert

ACN Lleida – Arrels Sant Ignasi avisa que el sensellarisme creix a la ciutat i que per primera vegada, han hagut de tancar acollides al centre obert pel “nivell de saturació”. L’entitat va tancar l’any atenent 1.125 persones en situació de sense llar. Roger Torres, president d’Arrels ha assenyalat que aquest creixement els fa “replantejar” la forma com atenen les necessitats dels diferents col·lectius. Arrels també ha fet una crida perquè dispositius especials com el Pla Iglú o l’alberg per a temporers, que ofereix la Paeria, deixin de ser estacionals i estiguin oberts tot l’any. Enguany, 143 persones no s’han pogut atendre el centre obert perquè sobrepassen el límit de 60 persones a les quals poden donar servei.
Arrels ha qualificat d’exponencial el creixement del sensellarisme a Lleida. Abans de la pandèmia, l’entitat acompanyava unes 80 persones que dormien al carrer, però l’any passat la xifra s’ha situat al voltant de les 230 persones. La directora de l’entitat, Rosa Majoral, ha indicat que tot i que la dada final d’atesos directament pot semblar inferior a la d’altres anys (182 persones sense sostre registrades al final de 2025), ha aclarit que això es deu precisament a la “impossibilitat” de realitzar noves acollides per falta d’espai i recursos, i no pas a una disminució de la problemàtica real al carrer.

Les persones que Arrels va atendre directament l’any passat van ser 2.185, però els beneficiaris totals són 3.874 persones. En situació de sense llar hi va haver 1.125 persones (1.071 al 2024). Arrels ha comptat amb 253 voluntaris, una xifra que pateix una lleugera davallada respecte de la mitjana habitual, que és de 270. El centre de dia, tot i estar dissenyat per a una capacita de 25 o 30 persones ha acollit una mitjana de 60 persones diàries.

Augmenten els joves i les dones al carrer

Rosa Majoral ha subratllat que s’està detectant un augment de joves i dones en situació de carrer. A més, s’han identificat problemàtiques severes que dificulten la inclusió, com els problemes de salut mental i addiccions i les dificultats per a l’ingrés psiquiàtric o les altes hospitalàries massa ràpides que no permeten l’estabilització de les persones.

També és un problema l’habitatge, amb un parc públic a la ciutat inferior al 2%. A més, segons Majoral, les immobiliàries sovint imposen barreres basades en el racisme o la xenofòbia. En aquest sentit, ha parlat de les dificultats que representa la bretxa administrativa per la falta de domicili fix que condiciona l’empadronament i, per tant, l’accés a prestacions bàsiques.

Majoral també ha lamentat la falta de recursos administratius amb relació a la finalització dels dispositius estacionals de la Paeria com el Pla Iglú o el de temporers sense sostre a l’estiu, que deixen moltes persones sense serveis bàsics de dutxa o consigna, fins que no s’activen de nou.

Davant aquest escenari, Arrels Sant Ignasi reclama una política pública valenta i decidida amb demandes com l’aprovació de la Llei contra el sensellarisme, una eina jurídica que obligui els municipis de més de 50.000 habitants a disposar d’albergs amb places suficients. Arrels també ha lamentat els discursos d’odi que han generat projectes com l’alberg de Pardinyes o el Hub de Balàfia i ha apostat per un consens ampli entre administracions, entitats i ciutadania per tirar-los endavant.